La millor bicicleta per viatjar
Si espereu trobar aquí una llista de les 10 millors bicicletes del mercat per fer un viatge… ho sento però no!
Sé per experiència que aquest és un tema que preocupa quan ens plantegem fer sortides i viatges més o menys llargs, i la resposta és que no cal tenir ni la millor bicicleta, ni la mes nova, ni la més cara.
I també per experiència, puc dir que una bicicleta fiable (és a dir, ben mantinguda i amb una mínima qualitat de components), amb la que estiguem familiaritzats amb la seva mecànica i en la que ens trobem còmodes (imprescindible!), és més que suficient.
Al 2013, vaig començar a fer sortides de pocs dies amb una Orbea Alma de 26″, quadre d’alumini, 3 plats i 10 velocitats.
I amb aquesta mateixa bici, una mica més carregada, al 2023, vaig creuar durant tres mesos, els Andes de Perú a Bolívia. Només va caldre un repàs mecànic per posar-la al dia, i tubelitzar les rodes per deixar-la a punt per rodar, malgrat alguns em deien que estava sonada per anar amb ella … (o ella amb mi)…
Al 2017, vaig comprar-me d’oferta una Orbea Oiz de 27,5″, amb doble suspensió, quadre de carboni, 2 plats i 11 velocitats, i malgrat diuen que amb aquest tipus de bicis no es pot viatjar, amb ella em vaig estrenar fent bikepacking al 2020 i he fet totes aquestes travesses d’aproximadament un mes cadascuna d’elles, (entre moltes d’altres més curtes) sense cap mena de problema:
2020 Transpirenaica, 2021 Transcantàbria – Camino Olvidado, 2022 Travessa per Islàndia per les Highlands, 2024 Travessa pels Balcans i 2025 Kirguizstan.
Certament, per viatges més llargs, o a lloc més remots amb poques possibilitats de reparar components més sofisticats, és preferible dur bicis més senzilles i «estàndards», però també hi ha exemples de que una bici així és plenament vàlida per fer tot el que vulgueu i més: feu una ullada a @wheelprintstories (Sònia i Eloi).
En resum, diria que cal tenir en compte:
- El tipus de viatges que voldrem fer: per quin terreny solem pedalar, duresa de les rutes, dificultat tècnica, si anem sovint per llocs remots, … Això ens pot fer decantar per bicis més aptes per muntanya, cicloturisme, gravel, més o menys sofisticades, …
- La càrrega d’equipatge màxim que necessitarem dur (incloent aigua i menjar), i que estem disposats / preparats per portejar. Serà còmode o viable dur-ho tot? Els materials de la bici ho suportaran? O pel contrari, podem reduir el nostre equipatge i viatjar més lleugers a canvi de menys comoditats?
- La capacitat d’adaptar-nos i trobar solucions en cas que alguna avaria pugui sorgir i ens faci replantejar el viatge: si duem bicis més velles, o mal mantingudes, o massa sofisticades, és més probable que això passi. Com reaccionaràs si això passa?
- El pressupost que tenim per invertir en posar a punt la bicicleta que tenim (no escatimeu en això i aneu sempre a un taller de confiança); o bé si podem/volem estalviar per adquirir una altra bicicleta més adient, ja que tenim clar que viatjar és la nostra passió; o recordar que el mercat de segona mà també existeix!
- La capacitat de patiment, esforç, adaptació, resignació, resiliència (digueu-ne com vulgueu) que estiguem disposats a assumir en funció de cadascuna de les eleccions anteriors. Al cap i a la fi, viatjar en bicicleta requereix una mica de totes aquestes actituds! En algunes situacions complicades, la bicicleta no acabarà fent gaire la diferència.
Per tot això, finalment, al 2026, aparco la doble suspensió: he estalviat per canviar-la per una bicicleta que s’ajusta més a l’estil de viatges que vull fer, més fàcil i econòmica de mantenir, i en la que em sento molt còmode, la GRESCA, us la presento en un altre entrada!
